cada cop més psicòpates amb èxit

 Hoy he leído sobre un tal Amadeo Llados, un psicópata narcisista de libro, y eso que no soy psicóloga. Sembla ser que aquest personatge amant del fitnes, s'ha convertit també en gurú de les masses en quant a finances, precisament deixant sense recursos econòmics a les seves víctimes, i aillant-les del seu entorn social. 

Pel que he llegit i vist aquest senyor convenç la gent, que qui no et dona la raó i et diu que sí a tot, no et convé, per tant, l'has de treure de la teva vida. Sí, de vegades hi ha gent que et fa mal, i convé fer això, però no solen ser les persones que et donen la raó sempre. És tracta, l'aïllament, d'una tècnica dels psicòpates narcisistes per a aconseguir de les seves víctimes, allò que necessiten. L'alt concepte de sí mateix, la manera de parlar... aquest senyor a més d'un estafador, és un psicòpata no l'importa el mal que fa. No crec ni que consideri l'idea de que estigui fent res il·legal o de que pugui anar a la garjola. 

El més preocupant és que aconsegueix adeptes, la qual cosa no té lògica, desde la distància, però si ho analitzem des d'aprop té més lògica del que sembla. Hi ha gent que té problemes, d'autoestima, sentiments de soledat etc que no pot afrontar, o bé que no pot solucionar. Aquest senyor els hi dona solució, a partir d'aquí comença la suggestió, dient que ell ha tingut èxit, continua dient allò que necessiten escoltar, i tant se val que no sigui res en que no creguin, per que una idea repetida fins a la sacietat, aconsegueix fer mella al cap de qualsevol fins al punt de modificar el seu comportament. Jo he patit a un senyor així, bombardeig constant, pero això ho trobo lògic. Ataquen les debilitats de les persones, però no de qualsevol, si no d'aquells que posseeixen allò que ells volen, també dels més resistents, no necessiten els dèbils que no es puguin enfrontar amb aquells que provin d'atacar la seva estructura. Necessiten a lluitadors, resilents, empàtics, generosos... per tornar-los bojos, per aprofirtar-se. Qualsevol pot caure amb parany així, perquè estudien com fer-ho, saben on està la ferida y en fan el seu menjar, com carronyers. Tots tenim vulnerabilitats, traumes i ferides, d'això s'aprofiten. 

Un noi que no tingui èxit social, o amb les noies, en un entorn on les pantalles l'allunyen de la realitat és molt vulnerable. L'algoritme cada cop li ensenya més coses relacionades amb les idees tòxiques que ja ha consultat, per la qual cosa, el bombardeig d'absurditats és més fort. Aquest psicòpata té al seu favor els algoritmes, que no et mostren alternatives a allò que veus, només el que t'interessa, no el que et convé. L'algoritme no porta la contrària, no t'estima, no dubte d'allò que mostra, només treballa a favor dels diners. Et tanca més. Sesga més la informació. Dic un noi, com pot ser una noia. La qüestió és que cada cop hi ha més perfils com aquests fent mal, i ningú fa res... 

El meu ex sempre em deia : ¡Arribes tard! No arribava tard, no creia que arribava tard, però poc a poc, per no escoltar-lo o no sé com, va aconseguir que sortís de treballar corrent. Saben que trobaria trànsit igual, que no podia rascar gaire, que no estava fent res malament, sortia ràpid, i neguitosa. Tot i que no arribava tard. No estic segura del punt en que va començar però ho va aconseguir. 

Té un discurs molt visceral, com tot allò que toca a les vísceres és molt addictiu, el sexe, l'amor, .. Un discurs construït amb molt sentiment ens arriba més que un neutre que tingui un bon raonament. 

Els psicòlegs han de recompondre les restes de les persones que han destrossat aquests éssers, sense que el sistema legal hi faci res perquè operen en el marge que hi ha entre la legalitat y la il·legalitat, tan ample, tan fàcil i tan còmode. 

Psicòpates que destrossen vides sense que el sistema legal mogui la seva maquinària per fer justícia a les víctimes, deixant-los lliures indemnes, sentint-se cada cop més poderosos mentre es burlen no sols de les seves víctimes, si no de tothom. Les víctimes d'aquest i d'altres d'altres menes que campen lliures i feliços, només ens podem tragar els nostres sentiments d'impotència, d'injustícia, continuar amb les nostres vides, mirant com ens han maltractat sense que els maltractadors rebin càstig i sense que ningú ens torni allò que ens han robat. 

Els psicòlegs no canvien la societat, ni fan lleis, ni polítiques, ni les apliquen. 

Els jutges i els polítics, el poble unit contra els mals polítics i les lleis injustes. 

No ningú farà res.